Arxiu de l'autor: ramonmonton

Quant a ramonmonton

Ramon Monton (Sabadell, 1959) és traductor i escriptor i ha publicat una seixantena de llibres, entre traduccions i obra pròpia. El guardó més important que ha rebut fins ara és el Premi de la Crítica \"Serra d\'Or\" de 2004 per la seva novel.la \"El nyèbit\".

Són tres quarts i mig de tres (i t’imagino amb els sostenidors de pell de tigre)

  No m’has aclarit si tens alguna cosa en contra dels sostenidors de pell de tigre que t’he enviat per correu certificat urgent amb acusament de recepció. Jo penso que faran joc amb el teu vessant ocult, amb la tigressa … Continua llegint

Comentaris tancats a Són tres quarts i mig de tres (i t’imagino amb els sostenidors de pell de tigre)

Són prop de les vuit (i per fi l’aire té gust de tardor)

 Per què va ser perfecte: a l’hora de dinar, vam gaudir del marisc i la conversa, tot era complicitat, mirades càlides, gestos amplis amb els braços i les mans; no podíem tocar-nos, en un lloc públic, al meu poble, no … Continua llegint

Comentaris tancats a Són prop de les vuit (i per fi l’aire té gust de tardor)

Són les set i deu (i et vull parlar de misteris)

        Si et dic que ara encara et trobo més misteriosa, no t’hauries d’ofendre, em sap greu quan et poses a la defensiva i em respons que tu m’has explicat més coses que no pas jo. Com t’ho podria … Continua llegint

Comentaris tancats a Són les set i deu (i et vull parlar de misteris)

És un quart de tres (i ja sé què menjaria)

       Sí, ja sé què menjaria, i tu també ho saps: carn de bona nena al caliu del sol de Corpus. El fet que siguis una bona nena de poble i que després em diguis coses com "fes-me el … Continua llegint

Comentaris tancats a És un quart de tres (i ja sé què menjaria)

Són tres quarts de tres (i encara no he dinat)

        Són tres quarts de tres i encara no he dinat, perquè m’he convertit en un caníbal que només s’alimenta de la teva carn. Als meus somnis, ets un cos sense rostre, com l’amor, que és infinit. Aquesta … Continua llegint

Comentaris tancats a Són tres quarts de tres (i encara no he dinat)

Són les dues menys cinc (i vull escriure uns quants disbarats)

    Ens diem i ens descrivim unes vuit-centes vegades cada dia com ens estimem, ens desitgem i ens trobem a faltar. Això, en part, em fa ràbia, i et vull explicar per què. No sé si t’has adonat que, … Continua llegint

Comentaris tancats a Són les dues menys cinc (i vull escriure uns quants disbarats)

Són les dotze en punt (i toquen les campanes)

     De vegades, tot està capgirat: dius que al teu càmping meridional ha començat a ploure; aquí gaudim de l’aire del desert, vols venir a prendre el sol a la plaça? Ara hi havia uns quants turistes amb una … Continua llegint

Comentaris tancats a Són les dotze en punt (i toquen les campanes)

Són les dues passades (i espero que siguis viva)

   Sí, espero que siguis viva i poder-te veure aviat amb totes les dents i les costelles al seu lloc, sense macadures, rastres de punyalades ni els pòmuls inflats, el nas trencat o les parpelles tancades i tenyides d’un sospitós … Continua llegint

Comentaris tancats a Són les dues passades (i espero que siguis viva)

Són les cinc (i em dius que estàs malalta)

      Aquest matí em deies que els dubtes se’t menjaven viva, que et semblava que ja no t’estimo tant com abans i que tu, en canvi, m’estimes més que mai, que el teu amor ja no té límits, que … Continua llegint

Comentaris tancats a Són les cinc (i em dius que estàs malalta)

Eren les set (i tornàvem del País dels Bojos)

     Sí, eren les set, i potser la pregunta és com ho sé, tenint en compte que tot plegat era un somni. Ho vaig veure al rellotge de la teva cuina americana mentre, darrere de la barra, nua, repenjant … Continua llegint

Comentaris tancats a Eren les set (i tornàvem del País dels Bojos)