Són prop de les vuit (i per fi l’aire té gust de tardor)

 Per què va ser perfecte: a l’hora de dinar, vam gaudir del marisc i la conversa, tot era complicitat, mirades càlides, gestos amplis amb els braços i les mans; no podíem tocar-nos, en un lloc públic, al meu poble, no hi havia cap mirada exempta de sospita. Després, al bosc, sota de les alzines, amb el fons de música mallorquina de l’escola dels meus fills, m’ho vas donar tot, els teus cabells de fulles tardorenques, el teu pubis depilat amb cura, els teus sostenidors de filigrana, el teu tanga de malla fina, el vestit negre i vaporós, les ungles de blau metal.litzat de bruixa bona, els ulls profunds de fetillera, eres tota amor, tota tardor, tota natura i terra fèrtil, solc obert, fruita madura, tota meva!



Quant a ramonmonton

Ramon Monton (Sabadell, 1959) és traductor i escriptor i ha publicat una seixantena de llibres, entre traduccions i obra pròpia. El guardó més important que ha rebut fins ara és el Premi de la Crítica \"Serra d\'Or\" de 2004 per la seva novel.la \"El nyèbit\".
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.