Arxiu mensual: octubre de 2009

Són prop de les vuit (i per fi l’aire té gust de tardor)

 Per què va ser perfecte: a l’hora de dinar, vam gaudir del marisc i la conversa, tot era complicitat, mirades càlides, gestos amplis amb els braços i les mans; no podíem tocar-nos, en un lloc públic, al meu poble, no … Continua llegint

Comentaris tancats a Són prop de les vuit (i per fi l’aire té gust de tardor)