És un quart de tres (i ja sé què menjaria)


   

   Sí, ja sé què menjaria, i tu també ho saps:
carn de bona nena al caliu del sol de Corpus. El fet que siguis una bona nena
de poble i que després em diguis coses com "fes-me el que vulguis, sense
control", "jo em prenc el que sigui" o "amb tu no tinc
límits" pots comptar l’efecte que té en els meus nivells d’adrenalina.
Dius que estàs banyada en oli i negra com el carbó, que t’has posat un biquini
de tigressa i que ho ensenyes tot.
La llàstima és que no sabem amb què combina la
pinya colada, però això no em preocupa, perquè estem colats l’un per l’altra i
combinem amb tot.
Ens queda encara un llarg recorregut, el que va del
gemec al xiscle i a la follia còsmica d’una immensitat d’amor i de plaer que et
farà trontollar tota la carrosseria. No saps què vol dir transgressió, bona
nena? Vol dir anar més enllà dels límits establerts per les convencions,
comprovar que, en superar la bona nena, et trobes a tu, la seductora, la
trapella, la tia bona, la irresistible encarnació de la deessa, la
borratxera d’erotisme, el descobriment que cada cèl.lula teva, que cada
mil.límetre de la teva pell i la teva carn han estat fets per estimar i tenen
set d’amor, el fagociten i el retornen multiplicat per mil i el tornen a
rebre multiplicat i que és això el que et mou tant a tu com a l’univers. Em
vénen al cap dues anècdotes. La primera, el record d’una companya d’estudis que
va fer un assaig de seducció amb mi. Era filòloga catalana, molt catalana i de
poble, com tu, li agradaven els perfums i les converses pornogràfiques i una
transgressió lingüística que li encantava era quan li deien guarra (que,
evidentment, és un barbarisme flagrant que la posava molt calenta). Jo no em
vaig decidir i ella se’n va anar amb un altre, ho va fer davant meu, per
provocar-me i jo, dignament, també me’n vaig anar amb una altra, etcètera.
Segona anècdota: l’altra tarda parlava animadament amb una noia que estudia
criminologia sobre el temari de l’assignatura de Delinquència sexual,
vam repassar, rient, unes quantes perversions, i ella em va alliçonar sobre el
fet que, legalment, la delinqüència només existeix si no hi ha consentiment.
Per tant, amiga meva, encara que sovint ens afecti la "síndrome de Bonnie
& Clyde" i ens sentim perseguits per la justícia, no som delinqüents.



Quant a ramonmonton

Ramon Monton (Sabadell, 1959) és traductor i escriptor i ha publicat una seixantena de llibres, entre traduccions i obra pròpia. El guardó més important que ha rebut fins ara és el Premi de la Crítica \"Serra d\'Or\" de 2004 per la seva novel.la \"El nyèbit\".
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.