Són tres quarts de tres (i encara no he dinat)

    

   Són tres quarts de tres i encara no he dinat,
perquè m’he convertit en un caníbal que només s’alimenta de la teva carn. Als
meus somnis, ets un cos sense rostre, com l’amor, que és infinit. Aquesta nit
et mossegava justament els palpissos que t’envolten la panxa, allò que,
vulgarment, s’anomena amb la marca comercial d’uns pneumàtics francesos. Dius
que coneixes un transportista que vol penjar la teva foto al seu camió. Ja
m’imagino tots els camioners d’Europa barallant-se per l’exclusiva. Es veu que
a la cruïlla del Passeig de Gràcia amb la Gran Via hi havia un cartell
publicitari d’una noia vestida amb roba íntima que provocava accidents de
trànsit, perquè els conductors es distreien mirant-la. Ja t’hi imagino, amb el
teu somrís de bona nena i el teu cos d’Afrodita que reclama a crits exhibir-se
i generar prosèlits. Tens raó, hi hauria d’haver també colònies per a adults,
cada any un mínim de tres dies de desinhibició i disbauxa sense límits, amb
totes les despeses pagades per l’administració.
No volen que paguem
impostos, que rendim i siguem competitius? Jo m’agafaria de bon grat un parell
d’anys de vacances, m’escaparia al Bòsfor, a Menorca, a Formentera, i que em
busquessin! Potser també faria el fet amb una escapada a Kreuzberg, on fa anys
vaig veure gallines pels carrers, imagina’t, en ple de cor de Berlín, la gran
metròpoli de Mitteleuropa, i hi deixaria anar unes quantes cabres perquè
s’alimentessin de deixalles, euros o macdònalds i em deixaria barba, em faria
passar per un pintor figuratiu escapat d’un frenopàtic de Macedònia i passaria
absolutament de tot.
I unes colònies de tres dies amb tu, la sacerdotessa de
l’amor? Imagina’t, setanta-dues hores fent el que ens donés la gana, un dia de
Venus sencer, les nostres carns oloroses dilapidades en fastuosa hecatombe a
tots els déus de la immoderació i la bogeria. Perdona, què m’has dit, quantes
ampolles de licor tens a casa esperant-nos? Ens les haurem de beure de cop o
tindrem uns quants dies de marató etílica?
Hi participaran voyeurs?
Vindran les càmeres de televisió i ho emetran en directe i en prime time?



Quant a ramonmonton

Ramon Monton (Sabadell, 1959) és traductor i escriptor i ha publicat una seixantena de llibres, entre traduccions i obra pròpia. El guardó més important que ha rebut fins ara és el Premi de la Crítica \"Serra d\'Or\" de 2004 per la seva novel.la \"El nyèbit\".
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.