Són les dotze en punt (i toquen les campanes)

  

  De vegades, tot està capgirat: dius que al teu càmping meridional ha començat a ploure; aquí gaudim de l’aire del desert, vols venir a prendre el sol a la plaça? Ara hi havia uns quants turistes amb una guia endiumenjada que els feia tota mena d’explicacions sobre les dues coses i mitja que hi ha per veure al poble. Així, si et plantessis al mig de la plaça amb el teu biquini blanc, almenys tindrien alguna cosa per mirar. I, si et descobria el teu marit i tornava a enfurismar-se perquè vas massa atrevida i ja no en tens l’edat, els turistes, agraïts per l’espectacle, acabarien aplaudint i tot. Ahir, mentre t’explicava amb tots els detalls la meva fantasia de fer l’amor amb tu a l’armari dels abrics, que era una experiència meravellosament caòtica, asfixiant i clandestina -veure’t en aquella penombra intemporal reflectida al mirall amb l’impermeable del meu pare, entre efluvis marejadors de suor, sexe i naftalina-, tu reies sense parar amb un dit damunt del llavi superior, perquè no se’t tornés a obrir la ferida de la pansa, i després ens untàvem mútuament els cossos amb mostassa picant, melmelada de mirtils, secrecions i salivera i hi sucàvem salsitxes alemanyes i ens dutxàvem amb cervesa i, la que havia quedat, la ficàvem en uns gots amples amb uns gotets petits a dins posats de cap per avall plens de tequila, un combinat de taverna mexicana que feia anys que no em prenia. Llavors em vas suplicar que parés, que et feia mal la panxa de tant riure, et tornava a sortir sang de la pansa i la veïna havia tret el cap per preguntar-te què et passava i que si et trobaves bé, i jo et vaig recordar que no hi ha riure més irresistible que el de quan no has de riure, i et veia a tu, la bona nena que no ha trencat ni un plat, amb el tanga negre, repenjada al marc de la porta, fent ballar el pitram i remenant el cul per provocar-me, amb aquella barreja explosiva de desig i de vergonya als llavis. "De debò que no havia fet mai una cosa així", m’asseguraves. I jo encara et trobava més trapella, juganera i desitjable, pubilla de casa bona!



Quant a ramonmonton

Ramon Monton (Sabadell, 1959) és traductor i escriptor i ha publicat una seixantena de llibres, entre traduccions i obra pròpia. El guardó més important que ha rebut fins ara és el Premi de la Crítica \"Serra d\'Or\" de 2004 per la seva novel.la \"El nyèbit\".
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.