Són tres quarts de dues (i ets a ca la teva mare)




   Que tendre, això de tenir mare a aquesta
edat! Jo la meva la tinc en estat vegetatiu, el meu germà va caure en una
depressió profunda (i allà s’ha quedat), el meu pare és mort fa més de deu anys
(i també s’hi ha quedat) i jo, com que sóc la cigala del conte, canta que
cantaràs. Dius que el primer cop que et vaig confessar el meu vergonyós secret,
és a dir, quan et vaig dir "Mira, per què hem de continuar dissimulant? La
veritat és que t’estimo", tu em vas dir "Ok" i, com que ets com
ets, al cap de pocs segons (entre un i mig i dos), vas afegir: "Jo també
t’estimo". I, com que som així de complaents i encantadors, vaig precisar:
"Però és que t’estimo molt". I tu em vas respondre: "Jo t’estimo
moltíssim". En fi, ja ho saps, el món no es va crear en un dia, tot ha
anat força de pressa però ha estat un procés guiat per la lògica implacable i
les dimensions còsmiques del "no sé què espiritual". Últimament, com
que vivim en una civilització marcada pel paradigma del progrés, ja ens estimem
"amb bogeria" i, per si algú encara tenia dubtes, "de
veritat", "de tot cor", i fins i tot "per sempre". Com
a filòleg, no he deixat de notar que, com fan sempre els amants, anem
construint dia a dia, a una velocitat vertiginosa, un codi secret format per
missatges incomprensibles per als no iniciats: "Doncs res",
"Narcís Oller", "300", "El de la
Nocilla", "TTMM", "IHVJ", "Clac". Dius que
ets vella, però no és cert: jo el que veig, quan t’aixeques a pagar les
cerveses i et puc contemplar impunement (o quan ets a l’altra andana del metro
somrient-me amb timidesa), és una consistència física que tira d’esquena i, si
em parles de noies joves i de veritat despampanants (siguin o no
afeccionades a les lioneses), recordo quan et vaig conèixer com la Venus amb
biquini sorgint de les onades o la reina del País de l’Eterna Primavera i vaig
pensar "qui és aquesta?" i vaig voler saber-ho, i tu vas voler saber
qui era aquell que volia saber-ho, etcètera. I penso que, durant molts anys,
t’ha faltat descans i companyia i t’ha sobrat solitud i tristesa.



Quant a ramonmonton

Ramon Monton (Sabadell, 1959) és traductor i escriptor i ha publicat una seixantena de llibres, entre traduccions i obra pròpia. El guardó més important que ha rebut fins ara és el Premi de la Crítica \"Serra d\'Or\" de 2004 per la seva novel.la \"El nyèbit\".
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Són tres quarts de dues (i ets a ca la teva mare)

  1. Maco, directe, senzill.

Els comentaris estan tancats.