Són dos quarts de dues (i em moro de son)

 

  Abans pensava en noies, ves quines coses! Tinc
davant meu una foto d’una cosineta llunyana fent-se la interessant (i
aconseguint-ho) davant del seu xicot, en una excursió pels boscos valencians
que, últimament, no deuen patir estrès hídric, perquè fa mesos que no hi para
de ploure. Mira, la veritat és que pensava disbarats, però això té avantatges:
és econòmic, ningú t’ha de dir res, no fas mal a ningú i, sobretot, t’ho passes
bé.
Concretament pensava en un mena d’eslògan publicitari: "SI VOLS
ENAMORAR-ME, DIGUE’M QUE ETS VALENCIANA". No és que ara em vulgui dedicar
a la publicitat, però és que hi ha moments en què el cap no em para. Analitzem
la situació: l’amor és un joc d’energies (o materials explosius), un
intercanvi, una emrampada, una deflagració… És el que passa quan es troben
dues polaritats oposades o quan similia similibus curantur, quan
s’ajunten els oposats o els similars. On vull anar a parar? Si un és
introspectiu, tranquil, ordenat, és fàcil que se senti atret per una persona
expansiva, estrepitosa, caòtica i, si la relació s’allarga més enllà de la
tremenda commoció inicial, cal establir una negociació constant entre energies
tan diverses però complementàries, perquè, si un necessita, posem per cas, que
li donin marxa, l’altre potser sospira per l’equilibri i la pau balsàmica que
troba en la seva parella. Llavors hi ha el tipus d’atracció vibratòria de les ànimes
que sintonitzen sovint sense saber per què, el "no sé què espiritual"
que fa que dues persones, per sorpresa o no, estiguin juntes. M’estic fent un
embolic: això també pot passar perfectament i de manera simultània en la
relació entre el beatífic i la mascletà.
I no volia parlar també
de l’energia aquariana que em trobo pertot arreu, en aquest món en xarxa? Aquari
no és fàcil d’entendre, és lliure, amistós, humanitari i alhora pot resultar
estranyament fred però, l’entengui o no, sempre el tinc a prop, deu formar part
de mi, suposo que perquè sóc un rebel i un excèntric des de petit i també em
diverteixo portant la contrària.



Quant a ramonmonton

Ramon Monton (Sabadell, 1959) és traductor i escriptor i ha publicat una seixantena de llibres, entre traduccions i obra pròpia. El guardó més important que ha rebut fins ara és el Premi de la Crítica \"Serra d\'Or\" de 2004 per la seva novel.la \"El nyèbit\".
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Són dos quarts de dues (i em moro de son)

  1. xat.cat diu:

    Quina bellesa!

Els comentaris estan tancats.