Arxiu mensual: març de 2009

Són tres quarts de sis (i continua plovent)

  Quan les coses es posen patètiques, en el pitjor sentit de la paraula (que és el modern, tan lluny de la noblesa dels antics), val més fer un pensament i continuar fent cadascú el seu camí tan bé com … Continua llegint

Comentaris tancats a Són tres quarts de sis (i continua plovent)

Són dos quarts de dues (i em moro de son)

    Abans pensava en noies, ves quines coses! Tinc davant meu una foto d’una cosineta llunyana fent-se la interessant (i aconseguint-ho) davant del seu xicot, en una excursió pels boscos valencians que, últimament, no deuen patir estrès hídric, perquè … Continua llegint

1 comentari

És migdia (i els núvols juguen a amagar-se per les teulades)

                    Els núvols s’amaguen per les teulades com tu semblaves amagar-me més coses de les que em deies. Enrere van quedar les cebes de la cuina i el mal que jo et vaig fer encara no sé com i, com … Continua llegint

Comentaris tancats a És migdia (i els núvols juguen a amagar-se per les teulades)

És un quart d’una (i potser fas el dinar)

   Potser fas el dinar o tornes a ser a la dutxa, o potser t’has escapat un moment a la platja i et relaxes aparellant el ritme de les onades i el de la teva respiració (el cor, impacient, sempre … Continua llegint

Comentaris tancats a És un quart d’una (i potser fas el dinar)

És la una i deu (i tot un cap de setmana ens separa)

Et sembla prou dramàtic, el títol? Trobes que és digne de Jeanne d’Arc? Ara que deus fer el dinar i segurament ja has preparat tot el que t’has d’endur al càmping per al cap de setmana i feineges per la … Continua llegint

Comentaris tancats a És la una i deu (i tot un cap de setmana ens separa)

És un quart de vuit (i he tornat al “Facebook”)

  S’ha acabat el suïcidi, adéu, mal humor, a fer punyetes, tristesa, de cara a la paret, malenconia! Quantes cares de desconeguts que ja se m’han fet familiars he retrobat de cop! Quina alegria tornar-les a veure! Fins i tot … Continua llegint

Comentaris tancats a És un quart de vuit (i he tornat al “Facebook”)

No és cap hora

No és cap hora si no és d’hora si no és tard…  Dius que no et sembla bona idea difondre fotos teves i que tot allò del Facebook va començar amb una aposta. I si el món també va començar … Continua llegint

Comentaris tancats a No és cap hora

És un quart de set (i el primer dia que visc sense “Facebook”

                    Ahir vaig escenificar un suïcidi simbòlic, una desconnexió poètica, el meu comiat teatral, histriònic i dramàtic d’aquesta palestra internàutica del Facebook. L’origen devia ser el canvi sobtat de temps, la … Continua llegint

Comentaris tancats a És un quart de set (i el primer dia que visc sense “Facebook”

Són quarts de sis (i em prendria una cervesa amb tu)

                 Els temps canvien, i la població també, i m’agrada comprovar-ho veient algun negre al camp del Barça, no només marcant gols o defensant la porteria de Valdés, sinó també entre el públic. … Continua llegint

Comentaris tancats a Són quarts de sis (i em prendria una cervesa amb tu)

Són les onze en punt (una reflexió sobre els vells temps)

    En el meu llibre Històries d’amor i dissolució hi ha un conte que parla dels plaers de l’amor de luènh, que no es troben per primera vegada als poemes dels trobadors, sinó que procedeixen de tradicions orientals molt més … Continua llegint

Comentaris tancats a Són les onze en punt (una reflexió sobre els vells temps)